Característiques i funcions dels personatges de Hamlet

3. Característiques i funcions dels personatges de Hamlet que apareixen en el fragment escollit (estudi morfològic i semàntic).


HAMLET: Personatge principal de l'obra. Fill de Gertrudis i del rei Hamlet; nebot i fillastre de Claudi. És un personatge que es fa passar per boig per assolir els seus objectius i descobrir la veritat sobre l'assassinat del seu pare. És astut, noble, apassionat, crític, sarcàstic, de caràcter desitjós de les coses bones, moral per naturalesa, i propens a la meditació, té inclinació al filosòfic, amor a la poesia, i odi a la vulgaritat. Torna a Palau a causa de la mort del seu pare. Mitjançant misterioses aparicions de l'espectre i posteriors denúncies d'aquest, Hamlet s'assabenta que el seu pare ha estat assassinat per l'actual monarca: Claudi germà del rei assassinat. Immediatament, el príncep en companyia dels seus amics més propers inventa el pla de venjança. Finalment, la majoria dels protagonistes moren víctimes de la gran xarxa d'intrigues que ells mateix teixeixen.

CLAUDI: Germà del Rei Hamlet i oncle del príncep Hamlet. Mitjançant estratagemes amb Poloni el conseller del regne, assassina al seu germà el rei Hamlet, es casa amb la vídua, la reina Gertrudis, i s'apodera de la corona, però és denunciat per El Espectre com l'assassí del seu germà i ha de fer front a les terribles conseqüències. Aquest personatge es caracteritza per la hipocresia, ja que fingeix ser una persona honrada i justa durant la seu reinat. Claudi enveja al seu germà. La seva enveja és creixent com injustes són les causes que la van provocar i que són conseqüències de la discriminació de que va ser víctima. Aquesta relació entre germans deriva en l'àmbit personal al pla dels amors i així veiem que Claudi s'ha enamorat perdudament de Gertrudis, dona de Hamlet, el seu germà, i desitja per tots els mitjans al seu abast posseir-la.

GERTRUDIS: reina de Dinamarca i mare de Hamlet. Personatge temorós que viu aïllada de les intrigues que creixen al seu voltant, és un dels personatges més misteriosos que puguem trobar en l'obra i aquest misteri esta donat fonamentalment per la seva ambigüitat i per l'ocultació de la seva acció interna dins de l'obra. Gertrudis és un personatge típicament carnal, la dona que és arrasada per els seus desitjos. No deixa d'estar assetjada per la presència incriminatòria del seu anterior marit, lluita contra aquesta culpa i la nega, es cega i es ensordeix. Gertrudis vol una cosa per sobre de tot: viure i recuperar el temps perdut. Accepta viure amb Claudi, el corona i el fica al seu llit. És una dona alienada d'una realitat que ella millor que ningú coneix i que no la va aturar. La seva satisfacció esta per damunt de tot, més enllà d'ella, és atreta al fangar a consciència que ho fa i li dóna plaer.
Representa la infidelitat, és una persona capaç de casar-se amb qualsevol per tal de conservar el seu lloc com a reina de Dinamarca.

POLONI: Lord camarlenc. Molt lleial al rei i la reina. Expert en el maneig i les aparences, és l'eix de les intrigues dins de la Cort. Mor víctima dels seus propis embolics. Servicial fins la seva mort, té família i és la seva família la veritable causa del seu existir. És vidu i té dos fills, a qui estima i protegeix i als qui voldria veure en millor posició futura. Els ha donat una acurada educació, cortesana encara que no pertanyin a la noblesa. Poloni és recollit a la casa, un recollit d'honor que té molt ben merescuts els seus favors. És un pare obsessiu amb les seves cries, ja que en elles veu la seva transcendència. Coneixedor com és dels secrets del regne i del poder.

OFÈLIA: filla de Poloni, acaba tornant-se boja per amor. És la víctima innocent de la història. És la jove desperta que busca la seva felicitat en un món complex, el que no li resta innocència, doncs els seus objectius són nobles, però com tots és arrossegada pel vendaval d'interessos mesquins que superen seu abast i seva visió del món. És la filla d'una família recollida, que viu en una casa que no és pròpia, prestada, amb tots els beneficis de la família reial però només en aparença. Ha estat educada pel seu pare, que està al servei de l'amo de torn i que per sobretot tracta de garantir el futur dels seus fills. Ofèlia s'enamora en aquesta casa de Hamlet, el príncep i no sembla que pogués enamorar d'un altre. D'aquesta manera dóna regnes soltes a la seva necessitat d'estimar i compleix amb la seva condició que no li dóna el luxe de permetre estimar a qualsevol . És el mateix caràcter meditatiu, somiador, poètic i distingit de Hamlet. Ella també ha format el seu pla de dirigir les seves relacions amb Hamlet, de tal manera que tots dos completin els seus anhels d'amor. Tot en va, ja que els esdeveniments ho disposen d'una altra manera: la bogeria, fingida a Hamlet, a Ofèlia és realitat.

ESPECTRE: fantasma del pare de Hamlet, és el que li explica a Hamlet la veritat del que ha passat i li demana que vengi la seva mort.

LAERTES: Fill de Poloni. Claudi utilitza aquest personatge per inventar el complot en contra del príncep Hamlet. Durant el duel final és ferit de mort, mentre agonitza confessa el pla i desemmascara a Claudi.

HORACI: Símbol de lleialtat. Gràcies a la puresa de la seva ànima i cor és el primer personatge visitat per l'espectre qui posa en avís de l'assassinat del rei Hamlet. Únic supervivent de la tragèdia.

ROSENCRATZ Y GUILDENBERG: Representants de la deslleialtat. Supòsits amics de Hamlet que acaben traint el seu afecte i confiança, són morts pel rei d'Anglaterra i víctimes de les seves pròpies intrigues.