La prosa narrativa: Boccaccio y altres autors

Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre de 1375), va ser un escriptor i humanista italià. Va escriure en llatí i en italià. És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i la seva influència en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decameró de Boccaccio al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Boccaccio es el mestre de la prosa vulgar (parlada per el poble ) italiana.

L’obra ofereix un fresc del costums de la vida del segle XIV, on se exposen cent contes narrats per deu xics , set homes i tres dones que decideixen fugir de la ciutat per passar uns quants dies al camp per tal d’evitar l’epidèmia de pesta de 1348.

L’estada fora de casa els xics, es dedicaran exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen un clar exemple al més pur del estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme, marcats per un to eròtic i una temàtica rica de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses,...les seves histories, sempre amb un tema didàctic, com era característic de la literatura de la Edat Mitjana, para atraure a la classe plebea, a la vegada que se entretenia.

Aquest llibre al igual que la "Divina Comèdia" de Dante Aliguieri o els escrites de Petrarca, anuncien ja el que es va anomenar més tard "Renaixement", trenca amb la tradició de escrites místics predominants en la època , presentant al ser humà com el que es, una persona amb virtuts i defectes, amb les seves penes i les seves glòries .

La influència d'aquesta obra és immensa, i tant per la seva qualitat intrínseca (en el contingut, però també en la forma, en l'estil elegantíssim de Boccaccio) com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors (de Joanot Martorell a La Fontaine, de Matteo Bandello a Miguel de Cervantes), se l'ha de considerar un gran clàssic.

diverses fonts: llibre de text de literatura universal ed.Castellnou; bibliotecasvirtuales.com