L'eixida del Romanticisme: la novel·la realista i naturalista

el naixement de la novel·la realista està unit a l'esclat del pensament liberal i cientista. Va tirndre una gran influencia de la concepció evolutiva de la vida a través del pensament de Charle Darwin.
la filosofia quedà amarada d'aquest nou ambient cientista i així, Auguste Comte propugnaba el positivisme, també va influir en la imatgeria literaria Claude Bernard amb l'obra Introdicció a la medicina experimental.
Cap al 1850 va sorgir el realisme com a corrent literari, concidint amb l'etapa d'or de la societat burgesa. Va frenar el que considerava "excessos" del Romanticisme i n'enfonsava les arrels tant en la novel·la picaresca com en la novel·la sentimental anglesa del segle XVIII. l'obejctivitat, la versemblança, l'intent de coneixer millor les societats, els moments historics i la psicologia humana determinaren l'estètica realista amb que va naixer la novel·la contemporania.
amb aquests objectius, es logic, que la novel·la posara en marxa tècniques de versemblança , com ara el distanciament del narrador i la seua omnisciencia, o un dispositiu descritiu ampli.
l'epicentre on trobem aquest fenomen és a França amb Stendhal, Balzac i Flaubert.
Gustave Flaubert (Rouen, 1821 - Croisset, 1880)
representa el cim de la novel·la francesa del segle XIX. Flaubert va assumir la supressió del jo en la l'escriptura i un sentit d'objectivitat, encara que va refusar ser inclos dins del realisme. madame Bovary es la seua obra mestra a la qual dedica cinc anys de faena, apareguda el 1857, l0obra provoca un gran escandol.

Mes enllà del realisme, propugnà en la decada dels huitanta el naturalisme. el manifest del naturalisme el determinen la publicació del recull de relats les soirées de Medan (1880), de Zola i escriptors deixebles seus, entre els quals destaquen Huysmans i Maupassant.
segons el naturalisme, la novel·la, seguint el mètode experimental científic, havia d'esdevindre una mena de laboratori. Positivisme, cientisme i determinisme es van fondre en una visió de la persona condicionada per l'herència i el medi. En aquest fet detectem la influencia del crític Taine segons el qual la raça, el medi circumdant i l'epoca són le fonts d'un estat moral.
l'exit més important va ser la Nana (1880), si bé l'aventura naturalista com a moviment organitzat va acabar ben bé en la mateixa dècada.