La prosa narrativa: Boccaccio y altres autors

Giovanni Boccaccio (Florència 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre de 1375), va ser un escriptor i humanista italià. Va escriure en llatí i en italià. És considerat, juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. La seva obra més coneguda és el Decameró. Aquest llibre va ser traduït al català l'any 1429, i la seva influència en la literatura catalana va ser molt gran. Hi ha frases senceres extretes del Decameró de Boccaccio al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Boccaccio es el mestre de la prosa vulgar (parlada per el poble ) italiana.

L’obra ofereix un fresc del costums de la vida del segle XIV, on se exposen cent contes narrats per deu xics , set homes i tres dones que decideixen fugir de la ciutat per passar uns quants dies al camp per tal d’evitar l’epidèmia de pesta de 1348.

L’estada fora de casa els xics, es dedicaran exclusivament a l'oci, despreocupats i sense prejudicis, menjant, cantant, dansant i, en especial, explicant-se històries tots plegats. Aquestes històries constitueixen un clar exemple al més pur del estil medieval, si bé amb una moralina de sensibilitat pròpia de l'humanisme, marcats per un to eròtic i una temàtica rica de viatges, de separacions i retrobaments, d'estirabots burlescos, d'amors ideals que acaben tràgicament, d'amors molt més terrenals que acaben feliçment amb la consumació de la passió carnal, de mentides i escarnis a les institucions religioses,...les seves histories, sempre amb un tema didàctic, com era característic de la literatura de la Edat Mitjana, para atraure a la classe plebea, a la vegada que se entretenia.

Aquest llibre al igual que la "Divina Comèdia" de Dante Aliguieri o els escrites de Petrarca, anuncien ja el que es va anomenar més tard "Renaixement", trenca amb la tradició de escrites místics predominants en la època , presentant al ser humà com el que es, una persona amb virtuts i defectes, amb les seves penes i les seves glòries .

La influència d'aquesta obra és immensa, i tant per la seva qualitat intrínseca (en el contingut, però també en la forma, en l'estil elegantíssim de Boccaccio) com per la fonda petja que ha deixat en obres posteriors (de Joanot Martorell a La Fontaine, de Matteo Bandello a Miguel de Cervantes), se l'ha de considerar un gran clàssic.

diverses fonts: llibre de text de literatura universal ed.Castellnou; bibliotecasvirtuales.com

L' infern segons Dant

Ací us deixo una imatge de com veia Dant l'infern:

Dante Alighieri: La Divina Comedia

LITERATURA HEBREA

ESQUEMA
1) La Bíblia

• Llibres (L'antic Testament; Nou Testament; Gènesi)

2) Repercussió literària

• Novel·les (llibre de Job, Nabí...)

• Literatura en el cinema (Superman, ET, Àgora...)

La Bíblia és el "llibre" de la cultura occidental, ja que en conté el nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida. Influeix en la literatura i l'art universal.

Els llibres més antics d'aquesta literatura son els que formen el Antic Testament, comprèn els llibres que parlen de l' Aliança de Jahvé (Déu) amb el poble d'Israel, i per el Nou Testament, tracta de l'Aliança que estableix Jesús amb la humanitat.
La Bíblia escrita en hebreu i també, algun fragments, en arameu. El Nou Testament ens ha arribat totalment escrit en grec.

Des del segle XIII aC fins al segle X aC la Bíblia es va transmetre oralment. Es començà a escriure al segle X aC i hi van participar diversos autors de diferents èpoques i estils. L'Antic testament s’acabà d'escriure al segle I aC. Hi ha uns quants llibres de la Bíblia que han influït en l literatura occidental. Destaquem alguns: gènesi, es el primer llibre del Pentateuc y de tota la Bíblia, explica la creació de l'Univers per part de Déu com un triomf de l'orde davant el caos, creació que queda culminada amb l’home i la dona. Joan Roís de Corella ( Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob és una gran amplificació dels capítols del Gènesi que narren els fet de Josep); Dant Alighieri (Divina Comèdia), John Milton (El paradís perdut i El paradís retrobat); Càntic dels Càntics: Llibre de l'Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó. L'obra tingué gran influència en la literatura religiosa posterior, especialment a la mística. Consisteix en una col·lecció de poemes breus que canten l'amor humà a través del diàleg alternat entre l'estimat i l'estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor. Ramon Llull (Llibre d'amic e amat); Sant Joan de la Creu (Cántico espiritual), Santa Teresa de Jesús (Sobre los Cantares) Jacint Verdaguer (Idil·lis i cants místics) ; Llibre de Job: Llibre sapiencial en què, amb un diàleg poètic (una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la fe de Job), es planteja el problema de conciliar la justícia de Déu i el mal arbitrari del món. Job, sense tenir cap culpa, perd els béns, la família i la salut , però no la fe. Ausiàs March (Cant espiritual) Josep Carner (Nabí), Salvador Espriu (La pell de brau).
Un capítol a banda mereix, d'entre els autors contemporanis, el premi Nobel José Saramago, qui, en obres com ara L'Evangeli segons Jesucrist, o la més recent Caín, utilitza els personatges bíblics per a negar l'existència de Déu.

Y per últim cal dir que també te influencia la Bíblia en el cinema on pel·lícules com Superman, ET, Àgora...son unes de les tantes quetenen el fons un sentit Bíblic.

PRIMER DIA

PRIMER DIAAAA!!