Rafael Alberti. LO QUE DEJË POR TI

LO QUE DEJÉ POR TI

Dejé por ti mis bosques, mi perdida
arboleda, mis perros desvelados,
mis capitales años desterrados
hasta casi el invierno de la vida.

Dejé un temblor, dejé una sacudida,
un resplandor de fuegos no apagados,
dejé mi sombra en los desesperados
ojos sangrantes de la despedida.

Dejé palomas tristes junto a un río,
caballos sobre el sol de las arenas,
dejé de oler la mar, dejé de verte.

Dejé por ti todo lo que era mío.
Dame tú, Roma, a cambio de mis penas,
tanto como dejé para tenerte.

Pablo Neruda. EL AMOR

Mujer, yo hubiera sido tu hijo, por beberte
la leche de los senos como de un manantial,
por mirarte y sentirte a mi lado y tenerte
en la risa de oro y la voz de cristal.
Por sentirte en mis venas como Dios en los ríos
y adorarte en los tristes huesos de polvo y cal,
porque tu ser pasara sin pena al lado mío
y saliera en la estrofa -limpio de todo mal-.

Cómo sabría amarte, mujer, cómo sabría
amarte, amarte como nadie supo jamás!
Morir y todavía
amarte más.
Y todavía
amarte más
y más.

Madame Bovary, primera novel·la moderna. [Es poden comentar les similituds amb Les flors del mal]

Madame Bovary, de Flaubert, i les flors del mal, de Charles Baudelaire, inauguren la nova sensibilitat literària moderna; son el trencament amb el romanticisme mes decadent en la prosa i en poesia. Les dues obres es van publicar el mateix any i les dues van haver de passar per un procés judicial important perquè els estaments oficials i una part de la societat les van trobar immorals. L'editor de Madame Bovary va suprimir-ne nombrosos i llargs passatges per por de la repressió política contra el periòdic. Després de guanyar un dels judicis l'obra va rebre un gran reconeixement com obra mestra que es. La protagonista va passar a ser un mite literari important, que dóna nom a una actitud el bovarysme.
La gènesi de la història és senzilla: Flaubert estava obsessionat per l'elaboració d'una altra obra, La temptació de Sant Antoni. un dia va reunir a casa seva els seus grans amics i després de llegir la primera versió li van confessar que allò no valia res i li aconsellaren que tenia que escriure quelcom mes real i me proper a ell.
El narrador que ocuparà la resta de la història és omniscient, parla en tercera persona del singular i explica la història des de fora. Accedeix tant a la realitat externa com a la intimitat dels personatges respecta l'objectivitat del relat i ensenya aquest món sense judicar-lo. Els diàlegs deixen passar el personatges sense la intervenció del narrador i en moments podem parlar d'estil indirecte lliure, quan, sense intermedis, el narrador cedeix la veu als ens de ficció.
Els objectes tenen una gran importància en la novel·la. Arriben a tindre el protagonisme dels éssers vius, són tractats amb la mateixa subtilesa i poden comunicar molts afectes i pensaments. Flaubert és un estilista, per aquest motiu es dubta que la seua novel·la només siga realista. Els objectes prenen un gran protagonisme i hi tenen una gran rendibilitat com ara la cistella d'albercocs que envia a Rodolphe en el capítol XIII. El temps és divers en l'obra, hi ha escenes que es desenvolupen molt lentament, d'altres de manera virtiginos, també es circular; no permet avançar en la progressió de la història, s'usa l' imperfect amb el present es presenta un temps immòbil (actua en les descripcions).