Les Flors del Mal XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,


àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?


En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62


[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.]


Aquest poema de Baudelere es tract d'un vers alexandrí i cada vers dels dels quals es separen de sis en sis mitjançant una cesura i també es veu com l'autor empra el jo l'iric.
Aquest fragment es situa en un carrer d'una ciutat, el personatge te en eixe moment te com una visió d'una dona, que ell pareix acabar de vorela passar, i la descriu com ella anava vestida de dol, la falda que porta es levanta dolçament, la bora del vestit, sense cap problema amb actitud elegant, Ell nerviós i molt exageradament, la mira al seus ulls blaus dolços i li agrada, el plaer que hi ha en la seua mirada intensa. Ell sembla com s'ha enamorat d'ella entra molt ràpidament dins seua com una llum, en el seu dia i la nit perque ella se'n va i ell es pregunta si tornara a vorela
ell al final deixa entendendre que ella també s'adona que ell li agradava y ella va continuar caminant, es a dir que ella no el volia.
El tema d'aquest es el l'amor no corresport o el amor a primera vista
Trobem també algunes figures retoriques com:
imatge:cel lívid que gesta l'huracà―,Un llamp... després la nit! ―

mai! donar enfasis

paralelísme: Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,